La trobada va començar amb una breu introducció per part de la Dra. Ana G. Juanatey, en la qual va parlar sobre el desenvolupament sostenible en temps de COVID-19. En aquesta, l’acadèmica va comentar el preu que les economies hauran de pagar per a accelerar la recuperació econòmica: la priorització dels objectius de creixement davant altres reptes globals, sobretot els ambientals que estan codificats en projectes com l’Agenda 2030 o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En la mateixa línia, la Dra. Juanatey va esmentar que actualment diverses administracions públiques estan desmantellant moltes de les regulacions ambientals aprovades en el passat. Abans de cedir la paraula a l’ambaixador, la Dra. García Juanatey va preguntar a l’ambaixador com seria, segons la seva opinió, la posició xinesa davant aquest dilema.
L’Excm. Sr. Rafael Dezcallar de Mazarredo va començar la seva intervenció amb una breu contextualització sobre el creixement de l’economia xinesa, en la qual va posar l’accent en la seva rapidesa. El país asiàtic ha estat capaç, en un període de temps relativament curt, d’eliminar grans bosses de pobresa dins del seu territori.
Aquest creixement econòmic, naturalment, s’ha traduït en influència política en la Comunitat Internacional. Per exemple mitjançant la Iniciativa de la Franja i la Ruta (IFR, BRI en les seves sigles angleses), que ha dut a terme moltes inversions en infraestructures a tot el món, amb especial atenció a Àsia i Àfrica. Si bé l’ambaixador va destacar els reptes que la nació asiàtica té per davant avui dia (alt endeutament públic i privat, els dubtes generats pel desenvolupament del seu sistema financer, etc.) una de les prioritats del gran país asiàtic a llarg termini és el desenvolupament tecnològic i la transició cap a l’economia digital com a catalitzador per a desenvolupar projectes basats en la intel·ligència artificial (IA). La Xina ha desenvolupat un entorn digital paral·lel i competitiu al dels Estats Units, i desitja crear unes forces armades modernes amb l’objectiu de poder fer front a la influència dels Estats Units a Hong Kong, Taiwan i la zona de la mar del sud de la Xina.
La relació entre la Xina i els Estats Units va ser un dels aspectes que l’ambaixador va analitzar en profunditat. En concret, va parlar de l’objectiu que ha perseguit EUA des que el país asiàtic va començar a desenvolupar-se: canviar les regles del joc de la globalització, que en la seva opinió han afavorit a la Xina. En alguns casos això es tradueix a buscar un decoupling, que consisteix a eliminar les cadenes de valor globals que considera favorables a la Xina. Tanmateix, això comporta un elevat grau de dificultat, ja que moltes grans multinacionals dels Estats Units depenen de proveïdors xinesos. Una altra complicació que té el govern americà amb aquesta estratègia són els avantatges comparatius que, avui dia, té l’economia xinesa: produeix a un cost menor, compta amb grans infraestructures i proveïdors competitius a més de mà d’obra abundant i qualificada i, finalment, compta amb el major mercat interior del món.
Després d’aquesta explicació, l’ambaixador va descriure com l’economia xinesa havia reaccionat davant la pandèmia provocada pel COVID-19. En concret, va mencionar que el virus va afectar les cadenes de valor globals i va causar l’augment de la desocupació i el tancament de moltes petites i mitjanes empreses. Això va succeir a l’inici de la crisi, perquè el país era el focus de la pandèmia, i més tard perquè els mercats internacionals van quedar molt afectats. Si bé el cop inicial va ser dur, ja que el brot va sorgir dins de les seves fronteres, la Xina ha estat la primera que ha pogut controlar la pandèmia, a més de convertir-se en el subministrador global de material sanitari com a màscares o respiradors. Això ha provocat un creixement encara major de la rivalitat amb els Estats Units, que s’ha traduït en una lluita per la narrativa sobre la pandèmia, amb conseqüències com la retirada dels EUA de l’OMS, que respon a l’estratègia dels EUA d’apuntar a la Xina com a culpable de la seva extensió.
En aquest context, quin ha de ser la política exterior de la UE?
La solució, per a l’ambaixador, resideix en la cerca per part de la Unió Europea d’un espai polític i econòmic propi, no en un alineament automàtic ni amb la Xina ni amb els EUA. La UE disposa del pes econòmic i polític per a poder fer-lo. Si bé la Unió Europea coincideix amb els EUA en els valors polítics fonamentals que defensa i en què la Xina ha d’obrir més la seva economia, incloent el sector financer, no comparteix la postura americana de dur a terme una guerra comercial amb la Xina ni d’acabar amb la globalització, les cadenes globals de valor i el sistema multilateral. A més, la Xina, malgrat la seva creixent influència en l’Est d’Europa, veu a la UE com un possible aliat, que pot ser un contrapès efectiu a la influència nord-americana. Un exemple de tot això és l’acord general d’inversions que s’està negociant actualment amb la UE. Mitjançant aquest acord, la UE tracta de convèncer a la Xina perquè obri més la seva economia a empreses estrangeres, però a partir d’una estratègia de col·laboració i no de confrontació.
En el cas d’Espanya, l’Excm. Senyor Dezcallar va qualificar les relacions entre tots dos països com a bones. Va destacar que, a ulls de la Xina, Espanya no és un país secundari, donada la seva influència a Europa, el Mediterrani i Amèrica Llatina. No obstant això no s’ha aconseguit aprofitar tot el potencial econòmic d’aquesta cooperació. Malgrat tenir una balança de pagaments negativa amb la Xina (amb una taxa de cobertura del 23%), hi ha moltes possibilitats de desenvolupar una bona col·laboració en diferents àmbits com el comerç, les inversions, la tecnologia, el turisme, la moda, etc. No obstant això, diferents factors en la situació recent de tots dos països, així com com la situació creada per la pandèmia des del començament de 2020, han dificultat fins ara que es puguin dur a terme projectes a curt termini. En el futur existeixen perspectives molt positives per a desenvolupar plenament els diferents camps de cooperació inclosos en la Declaració aprovada en ocasió de la visita a Espanya del President Xi Jinping al novembre de 2018. A més, en aquest moment Xina ha col·locat com a objectiu per a sortir de l’aturada econòmica provocada pel COVID-19 desenvolupar el mercat interior -a diferència de l’estratègia seguida per a sortir de la recessió del 2008, basada en la construcció i les infraestructures-, i aquí les empreses espanyoles, sobretot les del sector serveis, poden desenvolupar projectes interessants al país asiàtic.
En definitiva, la Xina està clarament en un procés de creixement i desenvolupament, si bé encara hi ha sectors en els quals està per darrere dels EUA No obstant això, l’ambaixador va destacar en diverses ocasions que l’interès de la Xina en aquests moments és evitar la dependència de països tercers en àmbits clau com la tecnologia, l’economia o la defensa, més que reemplaçar als EUA com a superpotència en la comunitat internacional.
Relatoria elaborada per Luis Tort-Martorell
Alumne del Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals
E-Secretaria
Campus Virtual (Másteres)
Moodle