Seminari “Intel·ligència Artificial, Polítiques Públiques i Biaixos de Gènere”

El dia 27 de novembre, el CEI International Affairs, en col·laboració amb l’Obra Social de la Fundació La Caixa, va organitzar un espai de reflexió sobre la construcció de polítiques públiques amb perspectiva de gènere en l’era de la intel·ligència artificial al Palau Macaya de Barcelona.

La trobada «Intel·ligència Artificial, Polítiques Públiques i Biaixos de Gènere» va comptar amb tres especialistes d’àrees disciplinàries diferents:

Aina Gallego, investigadora associada sènior a l’IBEI i professora agregada de la Universitat de Barcelona, va obrir la conferència contextualitzant de manera clara els avantatges i els desafiaments de la irrupció de la IA en la presa de decisions i en les polítiques públiques. En particular, Gallego es va centrar en els nous escenaris i riscos derivats de la IA generativa pel que fa a la titularitat dels sistemes de IA i la gestió de la privacitat.

Thais Ruiz de Alda va posar com a exemple l’ús de les metadades en la indústria musical, utilitzant el projecte Music Gender Metadata. Les metadades reflecteixen informació relacionada amb la identificació d’obres musicals, com a títols, noms de creadors, dates, etc. Actualment, la inclusió d’atributs personals com el gènere no és obligatòria en les arquitectures d’aquestes metadades i, per tant, no s’adopta en la indústria. Per aquest motiu, és important —i en això està treballant De Alda— un desenvolupament tècnic que inclogui un marc de metadades de gènere.

Finalment, Lidia Arroyo Prieto, professora del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del grup Gènere i TIC de la Internet Interdisciplinary Institute de la UOC, va tancar aquesta primera part del debat alertant, una vegada més, sobre les implicacions de la intel·ligència artificial des de la perspectiva feminista en les polítiques públiques. De fet, es va remarcar un punt clau compartit per les ponents de la taula: per a qualsevol resultat produït per la IA generativa hauria de requerir-se una revisió i supervisió humanes.

La trobada va acabar amb una sessió de preguntes i respostes entre els assistents que va tornar a incidir en la necessitat de definir els principis ètics i de regular públicament els mecanismes fonamentals de la IA generativa per a un bon ús d’aquesta tecnologia.