El passat 25 de febrer va tenir lloc l’Aula Internacional del CEI amb l’Ambaixador d’Espanya al Perú, l’Excm. Sr. Ernesto de Zulueta Habsburg-Lorena. La sessió es va organitzar en col·laboració amb el Cercle d’Economia.
L’ambaixador va començar la seva ponència assenyalant que el Perú possiblement es troba a les portes d’un canvi de cicle després de les revoltes socials que han sacsejat al continent llatinoamericà durant el 2019, unit a la voluntat política de trencar els vincles amb una corrupció que ha portat als últims quatre expresidents a ser condemnats, imputats o convertir-se en pròfugs de la justícia. Aquest canvi coincidirà amb la celebració en 2021 tant del bicentenari de la independència del país com de les eleccions presidencials.
A continuació va definir el context polític recent de la nació. L’ambaixador va prendre possessió del seu càrrec en 2015 pràcticament amb la pre-campanya electoral peruana de 2016, que havia d’habilitar al 4rt relleu presidencial de l’era democràtica després de Fujimori. Va voler remarcar que era la primera vegada que els dos candidats finals a la presidència coincidien en el model econòmic vigent i en el propòsit de reduir la desigualtat social que contínua llastrant a la societat peruana. Després d’un dinamisme econòmic que havia portat a triplicar el PIB per càpita des de l’inici dels 2000 i amb l’aparent consens polític, les eleccions de 2016 es presentaven esperançadores però el president Kuczynski acabaria dimitint al març de 2018 esquitxat pel cas de corrupció Odebrecht.
Va assumir llavors el poder el vicepresident Martín Vizcarra liderant un govern sumit en una crisi política i que ha estat marcat per la confrontació constant amb el Legislatiu, controlat pel partit fujimorista Força Popular, així com la commoció causada pel destapi de la xarxa de suborns en les elits judicials (caso Lava Jato) i les noves revelacions del cas Odebrecht, per l’impacte per la revocació de l’indult de Fujimori, i pel sorgiment del populisme tant de tall messiànic (el FREPAP) com a nacionalista (Unió pel Perú).
Vizcarra ha hagut fins i tot de superar una moció de confiança en el que porta de legislatura però el seu compromís ferm per a lluitar contra la corrupció i les seves propostes de reformes polítiques i judicials han fet que mantingui nivells d’aprovació popular sense precedents entre els últims presidents. No obstant això veient-se limitat per l’obstruccionisme del Congrés, el va dissoldre al setembre de l’any passat i va convocar eleccions anticipades el mes passat. Els resultats han atorgat un hemicicle fraccionat però ha minat el pes del fujimorisme pel que s’espera que ara sí que pugui prosseguir amb el seu projecte de reforma constitucional que plantejava entre altres coses la fiscalització del finançament de partits polítics per a augmentar la transparència o l’eliminació de la reelecció de congressistes.
El Sr. Zulueta Habsburg-Lorena va remarcar que també es presenten com a reptes polítics tancar la important bretxa econòmica entre Lima i la resta de regions així com plasmar la bona salut de les dades macroeconòmiques en millores socials reals.
A continuació va procedir a presentar el context econòmic destacant l’alt creixement mitjà anual en les dues últimes dècades (al voltant del 6% fins a 2013, una mica més del 3% a partir de llavors fins al 2018), la seva baixa inflació, la seva estabilitat contractual i la seva envejable posició estratègica, la qual cosa li converteix en el 5è país més atractiu per a la inversió a la regió i li ha portat a situar-se en el número 72 d’acord amb l’índex de competitivitat global del fòrum econòmic Mundial i a demanar l’ingrés en l’OCDE.
D’acord amb l’ambaixador, un altre aspecte dinamitzador de l’economia del Perú és el seu defensa del multilateralisme i del lliure comerç que es plasma en els acords comercials que ha signat a més de dues desenes de països, l’acord de complementació econòmica amb el Mercosur, la seva filiació en l’Aliança del Pacífic i en l’OMC, la seva subscripció de l’acord transpacífic (TPP) o l’Acord Multiparts amb la UE de 2013 que liberalitza el 95% del comerç bilateral.
Com a febleses de la seva estructura econòmica va esmentar la dependència de matèries primeres, la feblesa institucional, la desigualtat social, les disparitats regionals, l’alta informalitat que supera el 70%, i el dèficit en infraestructures i innovació.
Quant a la previsió de futur s’espera que el país creixi a una taxa mitjana del 4.4% entre 2020 i 2030 recolzat per polítiques econòmiques que millorin la competitivitat i productivitat i reformes que serveixin per a continuar atraient inversió privada, augmentar l’execució de la inversió pública, garantir la seguretat jurídica, simplificar les traves administratives i incrementar la transparència tributària. L’ambaixador és optimista i pensa que en aquest context s’obren grans oportunitats per a les empreses espanyoles, a l’espera encara de la signatura d’un conveni de doble imposició.
Espanya és des dels anys 90 un inversor permanent en el territori peruà. I de fet lidera la classificació en relació al saldo acumulat d’inversió directa estrangera, centrant-se especialment en els sectors de les telecomunicacions, els serveis financers i l’extracció de gas i petroli. Actualment hi ha més de 400 empreses espanyoles implantades al Perú entre les quals es troben gairebé totes les de l’IBEX i progressivament amb la internacionalització de les PIME, aquestes han anat endinsant-se també en el mercat. En l’àmbit comercial la balança bilateral és deficitària per a Espanya situant-se la taxa de cobertura normalment entorn del 40%. D’altra banda va assenyalar que l’estatut d’observador d’Espanya en l’Aliança del Pacífic li permet actuar en dos eixos; potenciant el mercat interior peruà i com a base d’internacionalització de l’Aliança a la UE i a Àfrica.
Un altre aspecte fonamental que es va comentar és que els sectors amb millors prospeccions per a escometre projectes són el de les infraestructures, els serveis d’aigües i sanejament, l’agro-exportació, l’economia circular, l’educació i els serveis sanitaris.
Finalment, el ponent va donar una recomanació per a facilitar l’acompliment de les pimes al Perú a les quals va emplaçar a tenir en compte la diferència entre els dos països respecte als períodes de maduració dels projectes i a incloure sempre en els contractes clàusules arbitrals de conflictes.
Relatoria elaborada per Inés Casado Montes
Alumna de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomàtica
E-Secretaria
Campus Virtual (Másteres)
Moodle