La VI Jornada de Seguretat i Defensa reflexiona sobre l’escenari d’un món multipolar

El CEI International Affairs de Barcelona va organitzar, en col·laboració amb l’Institut Español d’Estudis Estratègics, una Jornada sobre Seguretat…

El CEI International Affairs de Barcelona va organitzar, en col·laboració amb l’Institut Español d’Estudis Estratègics, una Jornada sobre Seguretat i Defensa el passat 9 de novembre, sota el títol “Lideratges personalistes i ordre internacional, què està passant?”.

De la mà de quatre grans especialistes en la matèria, es va reflexionar entorn d’una realitat que, en definitiva, ens mostra com individualitats personals dotades de grans esferes de poder són capaces influir de manera determinant en l’esdevenir de les relacions internacionals.

El primer col·loqui, presentat i moderat per de el tutor del CEI i Ambaixador d’Espanya, l’Excm. Sr. Fernando Perpiñá-Robert, va comptar amb la participació de l’Excm. Sr. Jorge Dezcallar, Ambaixador d’Espanya, i del Coronel José Pardo de Santayana, analista del IEEE, els qui van dedicar les seves presentacions a analitzar l’Impacte i cost dels lideratges en conflicte: EUA – Rússia – Europa – Xina. En particular, el Sr. Dezcallar va posar de manifest tres grans esdeveniments que s’estan produint en l’actualitat i que marquen una tendència comuna: la fi del occidentalisme.

D’esquerra a dreta: el Coronel José Pardo de Santayana, l’Excm. Sr. Fernando Perpiñá-Robert i l’Excm. Sr. Jorge Dezcallar

El primer tret és la introspecció d’Estats Units, iniciada amb Obama i accelerada amb l’administració de Donald Trump. El segon és una crisi europea tant econòmica com política; i, finalment, l’aparició de nous actors protagonistes. Occident ha deixat de tenir tot el poder, i potències com Xina o Índia han començat a reivindicar una representació concorde al seu poder en el plànol internacional. Enfront de l’escenari d’un món multipolar, l’Ambaixador Jorge Dezcallar va destacar que resulta imperiosa la necessitat de que Europa es faci forta i generi una autèntica política exterior i de defensa comuna.

Per la seva banda, el Coronel José Pardo de Santayana va realitzar un interessant anàlisi de dos dels lideratges personalistes més influents en l’actualitat: Vladimir Putin a Rússia i Xi Jinping a Xina. Va destacar un comú denominador entre els dos, caracteritzat per la por i per un fort sentiment nacionalista, en contra dels valors que consideren que Occident els vol imposar.

El Coronel es va referir a la guerra passiva que mantenen Rússia i Occident. Una guerra que, principalment a causa de la feblesa econòmica de Rússia, es redueix a una lleu aversió a l’hora de negociar. Xina, pel seu costat, vol tornar a ser l’Imperi del Sol que va ser en el passat després d’haver recorregut tres fases: la humiliació per part d’Occident durant la guerra de l’opi i que després Mao va tornar a unir; una època de desenvolupament impulsada per un partit comunista liderada per Xiaoping; i «la nova era», la de la dignitat, que centra el seu poder en un sol líder i fuig dels ideals occidentals.

La segona taula rodona, presentada i moderada pel professor i coordinador de la Jornada, el Dr. Pere Vilanova, es va dedicar a analitzar l’Impacte i cost de la presidència de Donald Trump en el Dret Internacional amb especial referència al Dret Internacional Humanitari. Com a primera ponent, la Dra. Claudia Jiménez, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, va destacar diversos aspectes de la política del president: la seva prioritat basada en marcar la seva sobirania, centrar-se en el domèstic i canviar la balança comercial sacrificant els drets humans, el multilateralisme i el rigor.

D’esquerra a dreta: la Dra. Claudia Jiménez, el Dr. Pere Vilanova i la Sra. Carme Colomina

Per la seva banda, la Sra. Carme Colomina, investigadora associada del CIDOB, va reflexionar entorn dels principals aspectes inter-relacionals dels lideratges de Putin i Trump. En aquest sentit, va destacar que tots dos són paradigmes de lideratges construïts a partir de l’estigmatització de l’altre, que s’aguanten sobre evidenciar l’amenaça de l’enemic.

Sobre aquest discurs, es fa descansar el fonament legitimador de pràctiques totalment contràries als Drets Humans; especialment en el cas de Trump, a qui no se li plantegen majors problemes en afirmar la legitimitat de la tortura com a arma de defensa, o normalitzar l’existència de Guantánamo.

Redacció per: Beatriz Castejón, alumna del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional i Dra. Sònia Güell, directora de la Jornada.