Resum del Curs de l’Actualitat de la Política Exterior Espanyola

T’agradaria tenir una idea de les principals línies d’actuació de la Política Exterior Espanyola? No et perdis aquest resum de cadascuna de les taules rodones que van tenir lloc durant el Curs sobre l’Actualitat de la Política Exterior Espanyola, parlant de reptes de futur, el Brèxit, actors emergents i l’Agenda de Desenvolupament Sostenible.

Reptes de la política exterior espanyola

 

La primera conferència del Curs APEE va ser sobre els “reptes de la política exterior espanyola”, a càrrec de l’Ambaixadora Beatriz Larrotcha. Es va comentar que respecte als reptes actuals de la política exterior espanyola hem de diferenciar entre els reptes amb components geogràfics essencials i aquells reptes que conformen vectors sectorials. En l’àmbit geogràfic destaquen per a Espanya per la seva importància: el Magrib i el Sahel, Iberoamèrica, Orient Mitjà, Àfrica subsahariana i Àsia del Pacífic. Si descrivim els vectors socials prioritaris per a Espanya ens trobem amb: Els Drets Humans.

Espanya i la Unió Europea: especial referència al Brèxit

 

La segona part de la sessió va consistir en una taula rodona i debat sobre Espanya i la UE amb especial referència al Brèxit. El Dr. Castellá va fer una descripció detallada del procés polític i social del Brèxit mentre que el Diplomàtic Fuentes Milani va destacar la rellevància del Brexit per a la UE i va descriure el procés de retirada del Regne Unit de la UE. Es van plantejar diverses preguntes i un dels temes més recurrents va ser la futura posició de Gibraltar respecte a la UE. A això es respon que Gibraltar abandonarà la UE al costat del Regne Unit, però que qualsevol futur acord entre Regne Unit i la UE solament serà aplicable a Gibraltar si Espanya així ho ha convingut.

Relacions d’Espanya amb Àsia Oriental amb especial atenció a l’Índia com a actor global emergent

 

El professor Nicolás de Pedro, va destacar l’interès de l’Índia pel seu ràpid ascens a la regió, ens trobem davant la 7ª economia del Món que aspira a convertir-se en la 3ª. Actualment el país posseeix fortaleses sistèmiques i febleses estructurals. Segons de Pedro, l’Índia necessita actualment molts recursos que Espanya pot oferir-li, com podrien ser infraestructures, turisme o construcció. Però, per poder aprofitar-ho, fa falta que les relacions bilaterals aconsegueixin una major intensitat.

El Diplomàtic Fidel Sendagorta ens va parlar de la seva política exterior, destacant que des dels anys 90 s’ha produït un acostament entre Índia i EUA, el qual considera a Índia un contrapès a la Xina. En definitiva, el present i futur de la regió asiàtica estaran marcats principalment per l’auge xinès i per la lluita de la resta de països emergents per no ser fagocitats pel gegant asiàtic.

El terrorisme com a amenaça a la pau i seguretat internacionals

 

A la taula rodona: “El terrorisme com a amenaça a la pau i seguretat internacionals” es va comptar amb la presència de dues personalitats expertes en la matèria tant de l’esfera acadèmica com de la diplomàtica, comptant amb l’assistència com a ponents del Diplomàtic Javier García-Larrache, Subdirector General de Cooperació Internacional contra el Terrorisme, les Drogues i la Delinqüència organitzada del MAEC, i de la Dra. Sonia Andolz, Professora de Política Internacional de la Universitat de Barcelona.

Davant un terrorisme descentralitzat i format per individus “poc organitzats”, en el conjunt de la societat internacional es planteja nous escenaris i reptes per lluitar contra aquesta xacra. Amb l’objectiu de derrotar aquesta nova forma de terrorisme, les solucions proposades sempre s’emmarquen dins de l’Estat de dret. No es parla de vèncer-los en camp obert, sinó per asfíxia, buscant la manera d’arribar a la prevenció i a la reinserció. Igualment es va plantejar el paper de les grans empreses tecnològiques en la lluita contra el terrorisme, centrant el posterior debat en la dicotomia entre intimitat o privacitat VS seguretat.

Les relacions d’Espanya amb Àfrica: els reptes del Sahel

 

El Dr. Óscar Mateos va compartir amb els assistents el seu convenciment que Espanya ha d’adaptar la seva política exterior a Àfrica, per assegurar un major equilibri entre les nocions de desenvolupament i de seguretat que la informen. Per a això, la noció d’apropiació dels socis africans és essencial i la millor manera d’assegurar aquesta forma de treball és col·laborant amb la Unió Africana o amb la CEDEAO, entre altres organitzacions d’integració regional, perquè aquestes puguin resoldre problemes africans per si mateixes.

El Diplomàtic Robredo Rubio va exposar fent referència al Marc Estratègic per a Àfrica Subsahariana, recalcant que el mateix preveu que es destinin cinc vegades més recursos al desenvolupament que a la seguretat. Segons el ponent, aquesta nova aproximació espanyola al continent parteix d’una constatació essencial: Àfrica representa per a Espanya un desafiament i una oportunitat. Per estendre aquesta prosperitat al conjunt del continent, el diplomàtic va defensar la creació i l’enfortiment de països ancora: Estats que, com Sud-àfrica, tinguin una capacitat d’atracció d’immigració ordenada i que proveeixin noves oportunitats econòmiques als africans.

Espanya i l’Agenda de Desenvolupament Sostenible

 

A la taula rodona formada pels ponents el Diplomàtic Juan Francisco Montalbán Carrasco, Ambaixador en Missió Especial per a l’Agenda 2030 del MAEC i el Dr. Ángel Rodrigo, Professor Titular de Dret Internacional Públic de la Universitat Pompeu Fabra, es va comentar la qüestió de l’Agenda 2030 que s’aprovà al 2015, l’anomenat any del triomf i consolidació del multilateralisme, gràcies a l’aprovació de la “Agenda d’Acció d’Addis Abeba” i el “Acord de Paris sobre el Clima”.

L’Agenda 2030 es presenta amb tots els seus lemes: “no deixar a ningú enrere”, integrant i transversalitzant les “5P”: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances). Amb aquests elements s’intenta donar la coherència a les polítiques públiques en línia amb la política internacional a la qual ens hem compromès, condicionant-nos i ajudant-nos uns a uns altres, per donar resposta als problemes del nostre planeta potenciant el treball conjunt. La complexitat del repte és alta, necessitem un esforç universal, multiactor i multinivell, amb una alta rendició de comptes.

Resums extrets de les relatories elaborades pels alumnes de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomàtica.

{2jtoolbox gallery id:12}