El passat mes es va celebrar al CEI la trobada amb l’Ambaixador d’Espanya a Estats Units, Pedro Morenés. En aquesta trobada de l’Aula Internacional, es van tractar diversos assumptes des de la perspectiva de la política interior actual dels Estats Units i la seva incidència en les relacions internacionals entre aquest país i la resta de la comunitat internacional.
L’Ambaixador Morenés va explicar la concordança evident entre l’ocorregut en les eleccions presidencials de 2016 als Estats Units, amb l’inesperat triomf del President Trump, i aquelles altres situacions –electorals o no– que es vivien, es viuen, en altres països. La nova sensibilitat de les societats contràries a la política “as usual”, ha produït reaccions de divers color polític, depenent de cada país, però amb un factor comú: la seva condició populista. És a dir, la proposta de solucions fàcils (aparentment) i missatges senzills davant els problemes enormement complexos i entrellaçats que conformen l’entramat clàssic de les acció política en el present, tant en l’àmbit intern com en l’internacional.
En aquest sentit, els missatges de “America First”, “buy American and hire American”, “make America great again”, amaguen sens dubte principis irrenunciables de la política en tots els països, però la seva aplicació excloent d’uns altres tan importants com aquests, legítimament, fan que els primers no aconsegueixin els objectius que pretenen.
I això passa, fonamentalment, amb les relacions mercantils internacionals. La incertesa als mercats sobre les regles amb les quals s’han de regir dificulta l’accés als mateixos no només de les nacions mitjanes i petites, sinó fonamentalment de les grans –que són les majors beneficiàries de la seva dimensió global.
El canvi de la multilateralitat per la bilateralitat no afavoreix la generació de prosperitat compartida i això genera inestabilitat política. Derivada d’aquesta inestabilitat política ve la generació de problemes d’inseguretat: jurídica, econòmica, social i física –fins i tot.
En aquest sentit, el Sr. Morenés va explicar succintament les relacions d’Espanya amb els Estats Units, l’OTAN i la Unió Europea. En els tres àmbits, el nostre país gaudeix de credibilitat alta, i això afavoreix la posició d’Espanya en altres fòrums; a més de ser una responsabilitat al que qualsevol país que vulgui tenir un status rellevant al món ha d’atendre. Sense minva de l’obligació moral de contribuir a la pau mundial.
L’Ambaixador va insistir que la millor contribució d’Espanya i els seus socis europeus a l’OTAN, era desenvolupar una defensa europea eficient i eficaç, coordinada, amb la qual aportar a l’OTAN una mica més que les capacitats dels socis per separat.
Les relacions econòmiques amb els EUA són acceptables, havent experimentat un creixement espectacular en els últims anys:
Per acabar, es va reflexionar sobre el lideratge mundial dels EUA, que ha estat sempre basat en els principis de la llibertat, la democràcia i l’Estat de Dret. Avui al món, aquest sistema de valors el discuteixen altres actors poderosos, els sistemes basats en lideratges personals autocràtics o de partit únic. És per això que, el sistema “occidental” que és el que més justícia, llibertat, seguretat i prosperitat ha aportat al llarg de la seva història, ha de reivindicar el seu paper essencial per al desenvolupament futur de la humanitat.
Relatoria elaborada per Beatriz Castejón
Alumna del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional
E-Secretaria
Campus Virtual (Másteres)
Moodle