El Sr. F. Harhoff, el Jutge del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPIY), va donar una conferència als estudiants del Màster en Diplomàcia i Funció Pública
El Sr. F. Harhoff, el Jutge del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPIY), va donar una conferència als estudiants del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional, emmarcada en el projecte HOPE, organitzat pel Danish Refugee Council i promogut pel programa de voluntariat europeu, EU Aid Volunteers.
La conferència va resultar extremadament interessant ja que va fer un recorregut des del Tribunal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia fins a la Cort Penal Internacional, comparant tots dos mecanismes judicials, especialment pel que fa a la seva finalitat: Aquest aspecte és clau per a entendre per què en un no va haver-hi participació de les víctimes i en el segon sí.
Quin és el paper de les víctimes?
Des de la perspectiva del Jutge Harhoff, les víctimes són, o haurien de ser, precisament un dels dos principals motius que justifiquen la raó de ser del Dret Penal Internacional, juntament amb el respecte a l’ordre legal internacional, qualsevol que aquest sigui o cap a on es dirigeixi.
En aquest punt va debatre amb l’alumnat l’estructura i conjuntura actual de l’ordre internacional doncs aquest és el marc dins del qual es dona (o no) protecció a les víctimes de crims internacionals. Per tant, per a qualsevol expert en diplomàcia resulta crucial ser coneixedor d’aquest, prèvia valoració dels actes i possibilitats que existeixen de cara al reconeixement i atenció de les víctimes.
En aquest sentit, i aprofitant la seva experiència personal -que dóna a les seves opinions un valor qualificat-, el jutge Harhoff va assenyalar la importància que per a ell té un procés judicial com a fòrum on les víctimes són escoltades amb la dignitat i el respecte que es mereixen.
En quin grau participen les víctimes?
En aquest sentit la seva inclusió en la CPI suposa una de les principals aportacions d’aquesta organització perquè el seu grau de participació és un dels millors comparativament parlant, encara que no per això exempt de problemes.
Sobre aquest tema es va establir una comparació entre la participació de les víctimes en el TPIY -on la seva actuació se cenyia a la de testimoni, amb totes les limitacions que això comporta, començant per la restricció de parlar només en relació al qüestionat- i la participació en la CPI on participen en nom i amb defensa pròpia en totes i cadascuna de les fases del procés, fent valer els seus interessos, no només els que determini fiscalia. El saber-se partícips de processos que poden portar a la condemna dels responsables i que això queda així recollit en una sentència és ja de per si mateix una forma de reparació.
E-Secretaria
Campus Virtual (Másteres)
Moodle