El passat 30 de maig, l’Ambaixador d’Espanya a Costa d’Ivori, l’Excm. Sr. Luis Prados Covarrubias va ser convidat pel CEI en el marc de el “Programa de Trobades amb Ambaixadors d’Espanya”. A la cita van assistir importants personalitats del món empresarial, universitari, econòmic i de les relacions internacionals.
El passat 30 de maig, l’Ambaixador d’Espanya a Costa d’Ivori, l’Excm. Sr. Luis Prados Covarrubias va ser convidat pel CEI en el marc de el “Programa de Trobades amb Ambaixadors d’Espanya”. A la cita van assistir importants personalitats del món empresarial, universitari, econòmic i de les relacions internacionals.
A l’inici de la seva intervenció l’Ambaixador va realitzar una detallada anàlisi de la història recent i l’actualitat de Costa d’Ivori. Després de la independència de França al 1960, el president Félix Houphouët-Boigny va governar el país durant 30 anys, sent aquest un període d’estabilitat política i econòmica. El creixement econòmic es va basar en l’agricultura, sent Costa d’Ivori el primer productor mundial de Cacau. No obstant això, malgrat disposar de recursos minerals importants com l’or o el manganès, el país va preferir evitar la seva extracció després dels conflictes que s’havien produït en el continent africà que tenien com a arrel la seva explotació.
A la dècada dels 80, amb la caiguda dels preus dels productes bàsics que es va donar a nivell internacional, es van produir tensions econòmiques i polítiques. A això, es va sumar la mort al 1993 del president Houphouët-Boigny sense tenir un hereu clar per prendre el relleu del poder. Va ser Henry Konan Bédié, líder del PDCI (Parti Démocratique de Côte d’Ivoire), qui va governar fins a 1999. Aquest any, el General Robert Gueï va donar un cop d’estat i es va iniciar una dècada d’inestabilitat i violència recurrent, amb una divisió del país en dues zones (en el nord els rebels, i en el sud les forces del govern). Sota la presidència de Laurent Gbagbo, iniciada en 2000, ell i el Cap del Grup Rebel “Forces Nouvelles”, Guillaume Soro, es va aconseguir un pacte per a la convocatòria d’eleccions presidencials en 2010. La no acceptació dels resultats electorals per part del candidat perdedor Laurent Gbagbo, enfront de Alassane Ouattara, va provocar l’esclat d’una guerra en 2011 que va causar 3.000 víctimes i va acabar amb la detenció de Gbagbo per ser enjudiciat per crims contra la humanitat per la Cort Penal Internacional. En l’actualitat, el president Ouattara ha aconseguit recuperar que l’estabilitat i la normalitat tornin al país.
Les relacions polítiques d’Espanya amb Costa d’Ivori “sempre han estat bones encara que no gaire profundes” en paraules del Sr. Prados Covarrubias. A la fi dels 90 i principis del 2000, empreses com a Dragados o Elecnor van realitzar inversions desenvolupant centres d’oftalmologia, cardiologia, laboratoris, electrificació de zones rurals, etc., però moltes d’elles es van veure afectats pel conflicte armat. Amb la tornada a l’estabilitat, les empreses espanyoles han tornat i l’Oficina Econòmica i Comercial espanyola que va tancar en 2005 va ser reoberta a Abidjan al 2014.
Un punt clau a destacar de la relació Espanya-Costa d’Ivori és l’acord en vies de negociació per a la condonació de deute. La principal diferència persistent està en els terminis de temps, mentre Espanya vol que la quitació es desenvolupi progressivament al llarg de 17 anys, Costa d’Ivori voldria que aquesta es fes efectiva en 2020. L’acord estableix una cancel·lació de 100 milions d’euros en el qual Espanya perdonaria 60 milions d’euros i Costa d’Ivori crearia un fons estructural de 40 milions d’euros per finançar projectes de desenvolupament, especialment en sectors estratègics com l’aigua o l’energia (un dels seus objectius és triplicar la seva capacitat energètica). Aquest acord ha tingut beneficis més enllà, doncs ha permès que Costa d’Ivori pugui accedir al finançament del Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM). Avui hi han 5 projectes finançats per aquest fons amb un pressupost al voltant de 90 milions d’euros, del que destaca el projecte de l’empresa espanyola TSK per a la construcció d’una planta elèctrica.
Un dels reptes més importants que presenta el país és que el 46% de la població viu sota el llindar de la pobresa. La comunitat internacional i més particularment el Banc Mundial han pressionat perquè es desenvolupin programes de cort social. Per al període 2016-2020 s’ha engegat el Pla Nacional de Desenvolupament amb 44.000 milions d’euros. Durant la ronda de preguntes va suscitar interès la possibilitat de realitzar col·laboracions entre les universitats dels dos països. En aquest aspecte el Sr. Prats Covarrubias, havent estat Director del Gabinet de l’Institut Cervantes a Madrid, va remarcar el gran potencial de l’espanyol a Costa d’Ivori. Hi ha més de 340.000 estudiants d’espanyol, 1000 professors d’espanyol en l’ensenyament públic, 2800 estudiants universitaris d’espanyol, la qual cosa li converteix al vuitè país del món quant a nombre d’estudiants d’espanyol com a llengua estrangera.
Concloent, l’ambaixador també va assenyalar que la situació actual ha millorat notablement però encara no és del tot estable. La reconciliació nacional entre nord i sud no és nítida. Els partidaris de Gbagbo consideren que la justícia no ha estat aplicada per igual en els dos bàndols. A això se sumen els motins dels militars que reclamen pagaments de 18.000 euros per la seva participació en el conflicte, i malgrat tot això en paraules de l’ambaixador “en el que sí hi ha consens és que cap dels dos bàndols vol una nova guerra”.
Relatoria elaborada per Juan Torres
Alumne de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomática
E-Secretaria
Campus Virtual (Másteres)
Moodle