Relatoria de la trobada amb l’Ambaixador d’Espanya a Rússia

Dins del marc de les activitats de l’Aula Internacional del CEI International Affairs, vam tenir el plaer de rebre a l’Excm. Sr. Ignacio Ybáñez Rubio, Ambaixador d’Espanya a Rússia, el qual va exposar la situació actual del país i les relacions de Rússia amb Espanya, a nivell comercial i diplomàtic.

L’ambaixador Ybáñez va començar la seva dissertació analitzant un any que, per a ell, resulta fonamental per entendre l’actual situació de Rússia i les seves relacions amb els Estats Membres de la Unió Europea. Aquest any tan significatiu va ser el 2014, a causa de diversos factors:

• A l’àmbit econòmic, es va produir una caiguda d’un 45% dels preus del cru, la qual cosa, a causa que l’exportació del mateix és base fonamental de l’economia russa, va produir un fort impacte en la mateixa.

• A l’àmbit polític, la Crisi a Ucraïna i l’annexió il·legal de Crimea, van provocar una forta resposta coordinada de la UE i els EUA, que no van dubtar a imposar severes sancions al país amb la finalitat de que el gegant euroasiàtic canviés la seva actitud. Aquestes sancions, entre d’altres mesures, suposaven des de la prohibició del comerç d’armament amb el país fins a la prohibició d’exportació de certs materials d’extracció, la qual cosa va suposar un dur cop per a un Estat, ja de per si mateix estava en hores baixes per la davallada del preu del petroli. No obstant, l’element més fort d’aquestes sancions van ser les mesures imposades respecte al sistema financer, ja que aquestes van provocar que les empreses russes deixessin de tenir relació alguna amb empreses europees i nord-americanes.

Amb aquest escenari de crisi, el país va decidir adoptar una sèrie de contra-mesures que van afectar, entre d’altres països, a Espanya, en detenir-se les exportacions de productes agrícoles a Rússia. Com veiem, aquest any, el 2014, va suposar la ruptura de la tendència d’apropament que es venia produint aquests últims anys entre la UE i Rússia.

A partir d’aquest any, al 2015, per exemple, l’economia russa va sofrir una contracció del 2.8% i el ruble es va devaluar fortament. Per evitar una crisi major, el govern del president Putin va decidir prendre mesures de constricció, és a dir, aplicar l’anomenada “ortodòxia econòmica”.

Respecte a la seva política exterior, com ja hem vist, l’any 2014 va suposar un canvi de paradigma per al país. Durant els mesos anteriors a la crisi política i diplomàtica entre Rússia i la UE, junt EUA, la relació s’estava refredant cada vegada més, ja que existia la sensació de que el gegant rus s’estava radicalitzant en els seus plantejaments.

Va ser la decisió d’Ucraïna d’acostar-se a la UE, la que va provocar la irritació d’un país que va arribar a exigir-li a Ucraïna que no signés cap tipus d’acord que suposés un acostament amb l’organització europea. En aquest context, el país va prendre la decisió d’envair Crimea, incomplint així les lleis del dret internacional. Davant d’aquesta situació, Rússia va decidir buscar altres aliats a la regió, especialment entre aquells estats amb els quals històricament ha mantingut una forta relació, és a dir, amb els de l’òrbita de l’extinta Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), com podrien ser Bielorússia, Armènia, etc. D’altra banda, països com Geòrgia, Moldàvia, o la pròpia Ucraïna, van començar a estrènyer les seves relacions amb la UE.

Un altre aspecte important de la seva política exterior és el de crear una nova polaritat, especialment amb els països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), i, dins d’aquests, fonamentalment amb el gegant asiàtic, la Xina. Rússia, en definitiva, ha reforçat la seva presència en altres esferes de les relacions internacionals com, per exemple, a Orient Mitjà, on ha volgut tenir un paper destacat i fonamental en la Crisi de Síria, o, també, en països d’Amèrica Llatina, com Mèxic o Argentina. Aquest nou enfocament de la seva política exterior és una resposta a la situació en la qual es va situar després dels esdeveniments ja comentats del 2014.

Després d’aquesta exposició de la situació per part de l’Ambaixador, es van fer diferents preguntes i consultes, per de l’alt interès comercial i econòmic que presenta el país:

• D’una banda es va posar de manifest el fet que la UE no va saber comunicar prou bé a Rússia les veritables intencions de la seva política de veïnatge, però que en l’actual situació és fonamental potenciar el diàleg entre les parts, el qual pot ser potenciat per importants figures com Macron o Merkel. Respecte a la qüestió de les ingerències russes en els assumptes interns d’altres estats, aquestes no es deuen a una qüestió ideològica, sinó a una reacció contra la UE, i es torna a recalcar que s’ha de treballar més en la part positiva, és a dir, a millorar els mitjans de comunicació, que en la negativa, la d’evitar que es produeixin aquests tipus d’atacs. També es va posar de manifest el creixent interès existent per la cultura espanyola i l’espanyol, així com acords ja efectuats entre algunes universitats espanyoles i russes.

• D’altra banda, debatent sobre el paper rus en la Guerra de Síria, es va expressar que Rússia presenta la seva participació en la mateixa com una victòria. Des del principi es va preocupar pels moviments de la Primavera Àrab. Per a Rússia ha estat una bona inversió la seva participació en el conflicte, encara que ara solament volen que avanci la negociació política perquè la retirada sigui efectiva al més aviat possible. Curiosament, destaca que la cooperació militar sobre el terreny entre EUA i Rússia ha estat absoluta.

Com a conclusió, podem observar que Rússia es troba en una nova situació després d’aquest punt d’inflexió marcat en el 2014, però ha sabut adaptar-se a la mateixa. En l’àmbit comercial, existeixen bones oportunitats de negoci per a Espanya i les seves empreses i, en definitiva, Rússia està “condemnada” a dialogar amb la UE per afrontar els nombrosos reptes globals que es presenten en aquest segle.

Relatoria elaborada per José Javier Espinosa López

Alumne de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomàtica