L’Ambaixador d’Espanya a Xile, l’Excm. Sr. Carlos Robles Fraga, va ser convidat pel Centre d’Estudis Internacionals de Barcelona en el marc del “Programa Aula Internacional“. A la cita van assistir importants personalitats del món empresarial, universitari, econòmic, així com altres membres de la diplomàcia espanyola.
L’Ambaixador va iniciar la seva exposició fent un breu repàs de la història colonial i postcolonial de Xile. Per comprendre-la, un element essencial és la “insularitat” del país: amb un vast oceà a l’oest, una serralada impenetrable a l’est, el desert d’Atacama al nord i, inicialment, un territori al sud sense explorar més enllà del riu Biobío, l’era colonial va conèixer un Xile molt més petit del que veiem avui en els mapes. Aquestes característiques geogràfiques han fet dels xilens un poble amb característiques pròpies, compartint molts trets culturals amb els països del seu entorn. Encara avui, les relacions diplomàtiques amb Perú i les deficients infraestructures que connecten al país amb Argentina són el resultat d’aquest Xile-illa.
És per això que, per a Robles Fraga, el major error que podria cometre un espanyol en arribar a Xile “és pensar que són iguals que nosaltres”. Al contrari, s’hi ha d’anar sabent que la cultura xilena és diferent a l’espanyola i que, malgrat tenir una llengua comuna, existeixen particularitats que cal identificar ràpidament, com la brusquedat de l’accent de la península a oïdes dels xilens, o bé la manera particularment xilena de dir que no sense ofendre al seu interlocutor.
D’aquesta exposició històrica, cal destacar una impressió que l’Ambaixador va compartir amb els assistents, en dir que no es pot entendre la societat xilena actual sense tenir en ment l’estructura agrícola de les hisendes xilenes i, sobretot, la seva naturalesa netament jerarquitzada, amb un “patró” situat en la cúspide de la mateixa. Per aquest motiu avui observem una república clarament centralitzada -amb aproximadament 7 dels prop de 18 milions d’habitants residint a l’àrea metropolitana de la capital, on a més es troben les principals universitats i institucions- i una societat molt legalista, amb cercles de poder clarament definits en els quals tothom es coneix. Per a l’ambaixador, les elits del país han anat canviant al llarg de la seva història, però aquests canvis no han posat en dubte el sistema jeràrquic en si mateix. És per això que, al contrari que algun dels seus veïns, quan Xile va aconseguir la independència, el primer segle de la república va ser un període molt estable.
Després d’una dolorosa dictadura, Xile ha conegut en les últimes dècades una prosperitat remarcable, passant la seva renda per càpita dels 2.000$ en 1990 als prop de 14.000$ actuals, unint-se a l’OCDE i disminuint la seva pobresa del 40% al 11%. Així i tot, els índexs encara mostren uns nivells de desigualtat relativament alts, que l’Ambaixador atribuïa a una “desigualtat social”, més que a una simple desigualtat material, ja que independentment de les qualitats personals que un pugui tenir, encara és difícil accedir a llocs de poder si no s’han cursat determinats estudis universitaris a la capital.
En paraules de Robles Fraga, Xile representa indubtables oportunitats per a l’inversor espanyol. Es tracta d’una democràcia consolidada, estable, amb importants institucions solvents: un sistema penal modern i eficient, un sistema de licitacions transparent i obert a empreses estrangeres, i un sistema econòmic influenciat pel neoliberalisme econòmic de l’escola de Chicago que es va implantar al país sota el règim de Pinochet.
No obstant això, a aquests aspectes positius cal afegir una dosi de precaució si es vol evitar que l’aventura xilena acabi en fracàs. D’una banda, l’ambaixador va recomanar als assistents que no tractessin d’anar a Xile amb presses, sense conèixer l’entorn. La insularitat del país ha fet del xilè una persona que no es fiarà del primer estranger, per interessant que pugui ser la seva oferta. Convé, doncs, preparar bé la inversió i assegurar una xarxa de contactes a Xile que permeti a l’espanyol acreditar la seva solvència i eficàcia. Un altre motiu de cautela és la situació econòmica actual de Xile: el segon mandat de la Presidenta Bachelet ha vingut marcat per una situació econòmica que segueix sent positiva, amb un creixement de l’1,5%, però que està lluny dels ritmes de creixement del 5% o fins i tot del 7% que Xile va experimentar en alguns moments durant els anys 2000.
Què podem anar a oferir a Xile?
Durant l’esmorzar que va seguir a la presentació, un dels assistents va preguntar a l’Ambaixador què podien anar a oferir els espanyols a Xile. El Sr. Robles Fraga va respondre que, a l’actualitat, l’economia xilena està basada al voltant de la mineria, de l’agricultura i de la pesca del salmó.
Quan s’acostava el moment de concloure la trobada, l’Ambaixador va aprofitar l’oportunitat per animar de nou a tots els assistents a explorar les oportunitats econòmiques que Xile representa. Per a això, va destacar que les relacions diplomàtiques entre Espanya i Xile són tan positives i estables “que arriben a ser avorrides”, en el millor sentit de la paraula. Xile i Espanya comparteixen una visió similar del món.
L’ambaixador es va posar a la disposició dels assistents per ajudar-los en les seves futures inversions a Xile, i els va assegurar que la diplomàcia espanyola al país tenia experiència ajudant als inversors a tractar amb l’administració xilena. Finalment, i aprofitant la presència d’assistents vinguts del món universitari, l’ambaixador es va felicitar de la bona reputació de l’educació universitària espanyola a Xile, particularment els programes de màster oferts a Barcelona, animant als assistents a aprofundir en els llaços educatius entre tots dos països.
Relatoria elaborada per Guillem Manso
Alumne de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomàtica
E-Secretaria
Campus Virtual (Másteres)
Moodle